Des de molt petit he estat un gran aficionat a la ràdio, fins al punt que associo determinades sintonies i veus radiofòniques amb diferents etapes de la meva vida. El so dels dissabte a la tarda ha estat durant molts anys el del programa El cine en la SER, un espai de dos hores setmanals (a vegades una, depenent del futbol) que ens ha acostat a l'actualitat cienematogràfica i a la història del setè art a través d'un format àgil, fresc i divertit que ha sabut aguantar durant ni més ni menys que 20 anys.He de reconèixer que últimament, per un motiu o un altre, no l'he escoltat massa el programa. Tot i així, quan l'he enganxat en algun moment he tingut viatges mentals en el temps, recordant aquelles bones tardes de dissabte escoltant cine per la ràdio. Per això em sap molt de greu que s'acabi el programa, que es perdi el seu so. Una experiència similar a la que debien passar els seguidors de Gasset i el seu gran programa Días de Cine, de La2, quan el van prejubilar.
La pèrdua també és molt important en el sentit que hi han pocs programes que parlin de cine sense limitar-se solament a les estrenes comercials de la setmana i a l'entrevista a l'actriu famosa del moment parlant dels seus embolics privats. Sort d'internet, on precisament l'equip de LoQueYoTeDiga seguirà parlant de cine a tothom que li interessi.
4 apreciacions:
Doncs mai he escoltat aquest programa i em sembla que arribo tard ja. De totes maneres només escolto Rac1.
Per cert, una cosa que m'ha cridat l'atenció de l'episodi de Lost és precisament el detall que són nom al capítol. Quan diuen que el que ha de torturar (en principi) en Sayid, és "nuestro tu"... però si l'únic que fa és donar-li una droga. Això era tan cruel?
RAC1 al poder
Molt d'acord amb lo de LOST. Tanta història, tant tothom assustat posant cares de trascendència quan deien el nom d'aquell home i després un sucre i tot fet. Completa enganyifa, perquè a sobre al Sayid se'l veu feliç sota els efectes del sucret. (tot plegat m'ha semblat bastant patillero)
Ai coi! Losterus! Coincideixo amb l'apreciació del torturador, però em temo que si li han posat al capítol aquesta frase de títol és perquè el paio de la tenda serà algú important. O això, o juguem amb l'analogia del Ben petit i el Sayid. És a dir, que es veu reflexat en aquell nen maltractat que més endevant es convertirà en un assassí sense escrúpols.
ja, suposo que sortirà més, sinó no li haguéssin posat tampoc tota la paramenta de la tenda de campanya i tal
Publica un comentari