Estrenes de la setmana: el Che continua

Aquesta setmana torna a ser normaleta en quant a estrenes motivants. Tot i això, encara hi ha alguna que altra cosa interessant.

Comencem, per exemple, amb Che: Guerrilla, que és la segona part d’aquella Che: El Argentino estrenada fa uns mesos. I no és que sigui una continuació, sinó que és la segona meitat de la pel·lícula de veritat, que va haver de ser amputada qual rei Salomó perquè quatre hores de metratge no les vol estrenar ningú. Jo no he vist la primera meitat, ja que m’espero a tenir les dos per fotre’m una bona sessió. Soderbergh sempre l’he considerat un director sobrevalorat tot i que eficient.

Sean Ellis és un director de la que es podria esperar amb interès la seva nova pel·lícula després d’haver firmat amb el seu debut (Cashback) una cinta prou interessant encara que no rodona. Però pel que sembla The Broken, que és com es diu la que s’estrena aquesta setmana, és bastant tirant a trunyillo. Ellis ha tirat cap al camp del terror, i veient el trailer sembla que no ha inventat res de nou.

¡Me ha caído el muerto! Sí, ho han tornat a fer. El traductor que se’n fot de la gent ha tornat a actuar i aquest cop s’ha carregat d’arrel el títol original, Ghost Town. Precisament fa poc, dos blogs que segueixo han comentat el tema aquest de les traduccions de títols: cinefilo.es i Mundo Thorpe 2.0. La pel·lícula ja la vaig comentar el dia que la vaig veure, ho podeu recuperar fent tan sols un clic sobre aquestes paraules.

Un film que em desperta especial mandra i que de ben segur sé que acabaré per no veure mai és En el nombre del Rey, que fa tufillo a espases i misticisme, druïdes i dragons. A sobre amb Jason Statham! Aquest home s’apunta a tot lo que sigui fotres hòsties i batallar.

Ja en el terreny de la comèdia, arriba l’estrena comercial de la setmana: La pantera rosa 2, amb Steve Martin, que gràcies als seus eterns cabells blancs sembla que no envelleix mai. El trailer deixa bastant clar amb quin tipus de pel·lícula ens trobarem. Si teniu ganes de xorrades, aquesta és la vostra opció més vàlida.

Les dos propostes de tall més independent són la francesa Háblame de la lluvia i una producció entre Estats Units, Bèlgica, Mèxic i França, Julia, que segons llegeixo s’inspira en Gloria, de John Cassavetes.