La clase defuig dels objectius habituals del cinema al que estem acostumats, basats fonamentalment i bàsicament en l'entreteniment. El seu objectiu és un altre, essencial en l'art però que el cinema s'ha acostumat a visitar poc: l'exposició d'un debat clau.No us fotré el rollo ara de que l'educació és el pilar fonamental en què tota societat s'hauria de basar, una idea que no sembla triomfar entre els successius governs que ens afecten. La pel·lícula ens mostra què hi ha, ens dóna els elements perquè fem nosaltres el judici que creguem convenient. O no cal arribar a cap judici, simplement cal parlar-ne, fer-ne un debat públic, una cosa que desgraciadament mai passa (no, els quatre comentaris després dels resultats de l'informe Pisa no són absolutament res).
I precisament el no posicionament és la gran virtud de La clase. No hi han situacions extremes buscant el dramatisme, ni moments forçats que ens facin sentir pena o llàstima. Ni tan sols hi ha una sola música que pugui reforçar una emoció d'un alumne o d'algun professor. Simplement, ocupem una taula més de l'aula i una cadira més de la sala de professors. Hi ha tot un curs retratat de manera hiperrealista, i així m'ho fa pensar la meva vivència com a alumne i algunes de les experiències que he tingut més recentment amb la comunitat educativa.
També és digne de menció el treball dels actors. Bé, dels actors que no són actors, són simplement alumnes fent d'alumnes. Però la naturalitat que desprenen, sense rols estereotipats, és sorprenent. Val a dir que veure-la en versió original és imprescindible, tot i que a mi m'ha tocat veure-la doblada, però encara gràcies que l'he poguda veure en pantalla gran.En resum, una pel·lícula recomanable i, sobretot, necessària per a qui tingui ganes de pensar una mica, encara que tracti un tema que ens pensem que tenim molt sabut. A mi em va enganxar molt.
3 apreciacions:
M'alegro que t'hagi agradat, em dones més motius per a veure-la ^-^ A mi m'agrada força el cinema francès, i tot i que hi ha de tot com a tot arreu, trobo que dins del cine europeu fan moltes coses bones >.< trobo que no tenen un estil tan "tancat" com el cine espanyol, que sempres ol fer el mateix tipus d'humor, i el mateix tipus de drama. Vamos, no sé si estàs d'acord amb mí, però és la sensació que em dóna.
Et vaig dir que finalment vaig veure Bienvenidos al norte al cinema? *v* La traducció estava força bé, però òbviament perd respecte a la versió original. Això sí, està molt ben aconseguida, i traspassa prou bé com és el dialecte. Ara, no sé si és culpa del cine o què, però van tallar el film de cop al final i als crèdits no li van ficar ni música O.O Ens vam quedar tots a la parra.
No és que estigui especialment atret pel cinema francès, tot i que hi ha productes realment bons. Per exemple, tinc especial debilitat per les dos pel·lícules de Gaspar Noé (Solo contra todos i Irreversible), tot i que hi han altres pelis franceses teòricament molt bones que no m'han dit res.
Precisament ara és una època que em sembla que veure bastant cine francès, començant per La clase, després en tinc dos pendent a casa per veure (Harry un amigo que os quiere i Hoy empieza todo), a veure si veig Bienvenidos al Norte algun dia, i després aquesta setmana se n'estrena una que té bones crítiques i que ja comentaré en l'habitual post sobre estrenes.
I sí, el cinema espanyol que es comercialitza i arriba a les sales és molt monòton. O guerra civil o comedieta de parelles brrrff, o ara pelis de por amb actors de series juvenils. per avorrir. I les propostes una mica més arriscades no arriben a les sales, o només a unes poques
Jo tampoc connecto amb el cinema espanyol en general. M'encanta, en canvi, el Cesc Gay d'En la ciudad. Llàstima que no es faci més cinema català o en català.
Entre les murs em sembla impecable. També és cert que el sistema francès és una mica millor que el nostre: atenció a la disciplina, els nanos han de dir de vostè als profes i alçar-se quan entra el director! Us ho imagineu aquí? EL sistema educatiu francès és millor que el nostre, en gran part perquè és fonamentalment públic i no es donen les diferències brutals que tenim nosaltres, per dir alguna cosa, entre coles com l'Europa (Sant Cugat del Vallès) i el Les Termes (Sabadell).
Chez nous, c'est encore pire!
Publica un comentari