
El Aviador Dro y sus Obreros Especializados
Ciudadanos del imperio
1986
Ciudadanos del imperio
1986
Ja fa gairebé 30 anys que els Aviador Dro volten per aquests móns nuclears, però jo els he descobert fa ben poc. Bé, de fet no els he descobert del tot, perquè encara em falten alguns discs per explorar. De moment, però, aquest Ciudadanos del imperio me sembla tot un discazo i, per tant, mereixedor d'aparèixer en aquesta espectacular secció del bloq.
Tot aquest interès pels Aviador Dro sorgeix aquest estiu, quan van tocar al Palm Fest de l'Hospitalet de l'Infant. No hi han gaires adjectius que facin justícia a l'espectacle viscut, a mig camí entre l'excentricitat, l'electropuritanisme radioactiu i el caos humà (a l'hora de dir etiquetes, tot s'hi val). Veure un pureta enfundat en uniforme còsmic i consultant el programa que s'ha d'introduir a l'òrgan abans de cada cançó no té preu, però sentir segons quins temazos encara menys.
No m'ha estat fàcil trobar cançons per posar-vos aquí, primer perquè Goear fa dies que em puteja i després perquè al YouTube i companyia només he trobat algun document suleto, a quin més esperpèntic i subversivament grotesc. Us deixo, per tant, amb els tingalls que he trobat i us apanyeu. I si us agrada, aconseguiu el disc. M'ha fet ràbia no trobar la cançó que dóna nom al disc, tot un hit.
Comencem amb un vídeo fet per algun adorador de les tenebroses coves del mateix Lucifer, amb música de la cançó La zona fantasma:
Ara un vídeo d'algun aficionat del bàsquet. Les imatges són, atenció, del campionat d'esmaixades de l'ACB de l'any 1990 celebrat a Logroño. La cançó, com no, Voy a despegar (la que obre el disc):
Seguim amb un fragment d'una actuació al mític programa de La bola de cristal, amb la cançó La única solución es la venganza:
I per acabar, un altre cop La zona fantasma però en directe de fa dos anys, perquè vegueu la magnitud de l'actualitat:
I com que veig que us heu quedat amb ganes de més, us podeu frikejar a la wikipedia.







2 apreciacions:
hi ha un abans i un després dels Aviador Dro i els seus llunàtics seguidors, va ser la final de la moguda madrilenya i el començament de la música grouge
salutacions
Grupazo neng... Ja havia sentit alguna cosa a Radio 3. Quan li vaig comentar a una companya de feina que té la quarantena i em va dir "aquests són de la meva època" em vaig quedar de pedra... :-D
Publica un comentari