Discos alfabètics: Standstill - Vivalaguerra

Standstill
Vivalaguerra
2006

L'autèntica grandesa de la música apareix només en comptades ocasions si ens posem a ser estrictes, i aquest Vivalaguerra no només és gran. És brillant, genial, rodó, emotiu, emocionant, trepidant, idoni, espectacular i probablement perfecte. Sí, sí, perfecte.

Perquè més que un disc, això és un vestit cosit amb la màxima de les cures i on el fil mai es trenca per dibuixar un traç amb variacions però sempre continu. Quanta poesia que em supura! Encara em fare fàstic i tot. Però és que quin pedazo de disc! I sí, són gent de per aquí. Més concretament, uns barcelonins que abans es dedicaven al hardcore en anglès i ara practiquen l'standstill en castellà.

Sí sí, practiquen l'standstill, perquè em nego a encasellar-los en res. No poden estar classificats sota el mateix adjectiu que qualsevol altre grup. Com a mínim en aquest disc. Perquè un disc així no està a l'abast de gairebé cap altre grup. Impressionant. Ja no només musicalment, sinó que les lletres estan a un nivell estratosfèric. Una combinació tan quotidianament explosiva que frega el surrealisme més placenter. Què grans els diàlegs lletrats en cançó! Impagables les connexions entre lletres de diferents cançons! Per què mai havia sentit una cosa així? Existia abans?

He de reconèixer que el disc no em va entrar a la primera, però el seguia escoltant perquè alguna cosa m'atrapava. Fins que el dia va arribar, i ara és imprescindible la seva escolta de tant en tant. Un disc on cap cançó sobresurt i cap mereix ser passada. 50 minuts d'autèntic viatge trepidant que demana inapelablement tornar a repetir. A repetir!! A repetir fins la sacietat!!

Vivalaguerra dóna sentit al concepte de disc compacte com cap altre.

Tastets:

És injust donar només algunes cançons a tastar, però ho faré igualment, a veure si per alguna us enganxo.

Standstill - 1,2,3 Sol


Standstill - La risa funesta


Standstill - La mirada de los mil metros (algú ha enganxat la cançó amb un vídeo de Fèlix el gat, i a sobre ha fet que la cançó tardi en començar). Brillant final del disc.


I en audio:

¿Por qué me llamas a estas horas?
Noticias del frente
Sí, quiero